Vinya i vi.

S’han dit moltes coses sobre el vi, potser massa i tot. A mi, personalment, ja en fa la mateixa impressió que tot el tema de l’alta cuina: N’hi ha per tant?
Sí, d’acord, el vi és tota una tradició a la mediterrània i, per tant, a Catalunya. Ja en feien els romans i no ha parat de perfeccionar-se la seva elaboració, i encara es perfecciona a dia d’avui.
Sí, d’acord, hi ha moltes classes de raïm, molts tipus de bótes, moltes formes de fer-lo...
i què?
Que no és tradicional, la cervesa, a Catalunya?
Si no vaig errat, ja en feien els ibers, que hi eren molt abans que els romans. També hi ha moltes classes d’ordi i moltes formes de preparar-la, hi ha una llarga tradició europea de cerveses d’abadia...i no ens donen tant la llauna!
I, posats a parlar.
¿No hi ha moltíssimes varietats, de pomes, de pataques o de qualsevol altra vegetal amb el què s’elabora la sidra, la ratafia o moltíssimes altres begudes?
Em sembla molt bé tota la cultura del vi, tot el moviment econòmic que genera i fins i tot la literatura i altres menes de cultura que es generen al seu voltant. Però no crec que això doni dret a ningú a mirar-me com un bitxo rar quan dic, amb total sinceritat, que no en tinc ni idea i que, a més, no m’interessa i no en bec mai, de vi.
Quins maridatges hi ha per a cada menjar? I a mi què. Jo bec aigua pràcticament sempre. Excepcionalment, de tant en tant, cervesa.
I no és, com deia aquell anunci, degut a que l’he tastat poc. No, ja que, en una de les feines que he fet al llarg de la meva vida, he tingut l’oportunitat d’acompanyar els dinars i sopars amb els millors vins, totalment de franc. Potser era un dels pocs avantatges d’aquella feina sobre la majoria de les altres que he fet. Però, un cop acabada, no m’he gastat ni una sola pesseta ni un sol euro en vi.
Crec que sóc tan català com qualsevol persona que begui una miqueta de vi amb porró cada dia per dinar o sopar, però jo no en bec. I no crec que acompanyar el menjar amb una mica de vi sigui millor per a la salut que acompanyar-lo amb aigua, francament.
Ara, una cosa sí que és certa, les vinyes, a la tardor, tenen una estètica increïble!