Futbol altre cop.

Sí, més futbol. Ahir partit de la màxima rivalitat entre la selecció de futbol sala dels Agents Rurals del Baix Camp i un altre equip internacional, és a dir, un equip format per persones que no són del Cos d’Agents Rurals, ja que els possibles rivals de la casa han claudicat davant la pallissa que vam infligir a l’Alt Camp l’any passat.
Així doncs, ningú s’ha atrevit amb nosaltres a la casa i el company Roger ha aconseguit un rival format per amics de la seva colla, una trepa d’impresentables joves i forts, d’uns trenta anys tots ells, que no han tingut cap respecte cap a la nostra provecta edat i ens han apallissat. Bé, no del tot, encara ens hem defensat prou bé i sols hem acabat sis a cinc.
Bé, ara de debò, els amics del Roger eren molt bona gent i ens ho hem passat molt bé jugant amb ells, ha estat un partit de veritable costellada i bon rotllo, ideal per a fer gana per al sopar de Nadal que hem fet després. Cal agrair, doncs, al Roger i als seus amics, l’haver organitzat i jugat aquest partit anual que ja és una tradició.
Queda aclarit, doncs, la imbatibilitat del Baix Camp ha estat trencada, ara el percentatge és del cinquanta per cent, de dos patits, un guanyat i un perdut. A veure si l’any que ve algun equip d’agents rurals d’una altra comarca s’atreveix a enfrontar-se a nosaltres, ara que ja se sap segur que se’ns pot guanyar.
A la foto es pot veure el nostre equip, on destaca un porter quasi professional, i la joventut i força de l’equip rival, que van de blanc, com un altre equip que fa molta ràbia. Aquests no en fan, de ràbia, però.
A l’altre foto es pot veure el setanta-cinc per cent del públic, sols faltaven cinquanta-dos mil dues-centes noranta-sis persones per a ser la mateixa quantitat que hi va haver al partit de Catalunya contra Argentina. És a dir, eren quatre. No, no és una manera de parlar, eren exactament quatre. El que passa és que eren pocs però escollits, van animar molt, moltes gràcies!

Canvi de tema, ocells.
Primer recorregut del SOCC de la Dòvia, al Prat, a l’hivern. Enguany, malgrat el temps –he hagut de córrer al final, perquè em mullava- ha estat prou bé, Àliga daurada, aligots, esparver...i seixanta-vuit gralles de bec vermell. Força bé, tot plegat.

Encara quedaven restes de la gran nevada de l'altre dia, i els ocells anaven una mica de bòlit. Sort que l'onada de fred ja ha marxat, si no, a la matinada m'hagués quedat ert.