Si en fa d'anys que em dedico a la fotografia d'ocells, i mai no havia pogut capturar un Pica-soques blau, Sitta europaea, com Déu mana. És clar que al Camp és un moixonet força escàs i localitzat.
Doncs un d'aquests dies, al Pirineu, quan ens aixequem al matí i traiem el cap per la porta de l'autocaravana...guaita! N'hi ha un cercant menjar, pujant i baixant a l'arbre que ens fa ombra.
Entro ràpidament, agafo la càmera i aconsegueixo imatges que, si no són ben bé de la qualitat desitjada -era molt matí i hi havia encara poca llum- són suficients per a il·lustrar segons quins treballs.
Per cert, un ocellet molt curiós; Quan agafava del terra algun bocí de menjar que li interessava, immediatament, el pujava al tronc de l'arbre per a encastar-lo a una esquerda de l'escorça i menjar-se'l millor, generalment, de cap per avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada