Qualitat de vida.

Llegeixo al diari una d'aquelles estadístiques curioses que, de tant en tant, es publiquen.

Sembla ser que es va fer una enquesta per a saber quina ciutat és la millor per a vire-hi de tot el Món. Va sortir guanyadora Vancouver, a l'oest del Canadà.

És ben evident que tots aquests temes són ben subjectius, i cadascú tindrà els seus arguments, els seus pros i els seus contres. Però en aquest cas es dóna la casualitat que és una ciutat on hi he estat, puc opinar amb coneixement de causa.

No sé si seria la ciutata on triaria de viure cas que hagués de marxar d'on he nascut -el Camp de Tarragona- però el que sí quie és cert és que hi ha al Canadà una gran qualitat de vida.

A Vancouver mateix, a un tret de pedra -literalment- tens platges excel·lents, amb tanta qualitat natural que hi ha orques, dofins i foques. Amb bicicleta, o fins i tot amb bus o a peu, pots anar a passar el dia a parcs on hi ha arbres de quaranta metres, coiots i óssos. Si t'agrada l'esquí, hi pots anar en metro.

I si el que t'interessa és la cultura, hi tens de tot, des d'una població tranquil·la, educada, tolerant amb els immigrants i amb els habitants originals fins a tota mena d'activitats culturals, espectacles, etc.

En definitiva, un país i una ciutat on s'hi pot viure molt bé. Ah! I amb un nivell de vida quant a preus molt assequible.

El que passa és que, com dic, tot és subjectiu. I la filopàtria no és un component de la vida d'alguns animals, ho és de tots els animals, inclòs l'humà. I jo sóc europeu, i concretament català, òbviament prefereixo qualsevol ciutat o poble de Catalunya per a viure-hi, si pot ser, és clar.

I el nostre clima és més suau.