I ara, sindicalista.

Com haureu pogut observar si heu entrat algun cop a aquest bloc, sóc una persona poc especialitzada. Per dir-ho com ho diu el meu amic Manel, sóc aprenent de tot i mestre de res.

A la vida he fet moltes coses, algunes amb relatiu èxit, altres no tant, i altres de forma totalment desastrosa.

Però encara me’n queden moltes, de coses per a fer, crec que la vida és molt més divertida si dia rere dia, setmana rere setmana i fins i tot any rere any, has pogut provar noves experiències i en algunes d’elles han pogut reeixir.

Molts cops m’havien temptat a treballar pel sindicat. I fins i tot de forma puntual ho he fet ja; Sóc l’únic membre del CAR que ha participat a tots els cursos per a interins que ha organitzat CCOO, i també he fet un curs de Fringíl·lids per a UGT. Però mai m’hi havia posat de ple, a treballar directament per a un sindicat, no fent únicament de formador.

Finalment, per circumstàncies professionals i personals que no ve a tomb explicar aquí, ara m’he decidit.

He entrat de ple a formar part com a vocal al sector Agents Rurals de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI·F).

I hi he entrat perquè hi he trobat, en aquest sindicat, un bon ambient, una gran professionalitat i moltes ganes de treballar per a millorar les condicions laborals dels empleats públics.

A més, i per si amb això no n’hi hagués prou, se’ns ha donat una molt gran llibertat i confiança per part dels responsables del sindicat.

Defensar la dignitat i la professionalitat dels servidors públics em sembla ara mateix una tasca que estic en condicions d’exercir, ja que conec el tema des de molts punts de vista i des d’una llarga experiència d’anys. Vint-i-dos anys de funcionari de la Generalitat i quatre anys de Regidor Cap d’Àrea a un Ajuntament capital de comarca em donen prou base per a poder conèixer el funcionament intern d’aquestes entitats.

I crec que és molt important de defensar-los, als funcionaris públics, ja que és molt fàcil entrar a la crítica sense fonament, quan en realitat hi ha molta gent molt vàlida que és a un lloc de treball d’aquest tipus perquè hi creu, perquè n’està convençut, que tots plegats ens mereixem un servei públic de qualitat. I perquè és la seva vocació.

Així doncs, començo una etapa que –òbviament- desconec quan durarà i els èxits o fracassos que tindrà, però que promet molt.

Aquí en teniu l’enllaç, que també és al costat, és clar:

http://www.csif.cat/rurals/