Pelophylax perezi.

Ja tinc a les mans la nova guia d'Amfibis i rèptils de Catalunya, el País Valencià i Balears -vegeu portada al bloc de fauna del Camp.

És bona, mot bona, i molt complerta, igual que amb la d'ocells, aquesta guia supera una assignatura pendent de l'estudi de la fauna al nostre País.

Però en aquest cas, potser encara més, ja que per als ocells hi havia molta més feina feta, hi havia atles, anuaris, catàlegs, llistats...

Amb els hèrptils no hi havia tantes referències. Sens dubte aquesta guia serà molt i molt útil. Personalment, jo ja l'he adoptada com la meva biblia particular en aquesta especialitat. I és que, òbviament, no és la meva, d'especialitat, i jo necessitava una obra així com l'aigua quan torno a casa de còrrer.

Moltes fotos, moltes il·lustracions aclaratòries, molts mapes, bon text. És clar que hi ha llacunes, tots els llibres en tenen, i parlo per experiència, però això no obsta per a que tingui molta utilitat.

Un tema a banda, i que és clar que no és culpa dels autors d'aquesta guia ni de...de qui és culpa?

Em volia referir als constants canvis amb la taxonomia d'aquest grup. Per exemple, ara, la granota verda, la Granota de tota la vida, es diu Pelophylax perezzi.

Què passa? Que Rana perezzi era massa fàcil?

Quan vaig començar a interessar-me pels animals, es deia Rana ridibunda, després li canvien el nom, Rana perezi, i ara, finalment (?) Pelophylax perezi.

Ganes de complicar-nos la vida?

És broma, és clar, hi deu haver raons serioses, per a aquest i altres canvis, però fa una mica de ràbia, com deia aquell de l'acudit:

-Ara que havia après a dir pinícula, van i li diuen flim.

En fi!

Tornen els conills.

Quatre conills en una sola fotografia, a ple dia, i en llibertat total.
Això és al Camp de Tarragona. Sí, el mamífer que havia estat l'espècie presa més important de la Península sembla que comença a recuperar-se.

De moment, de forma molt local, sols a algunes poblacions. Però l'esperança és que aquesta bona salut es vagi escampant i el conill torni a ser altre cop la base de l'alimentació de la majoria dels predadors dels ecosistemes mediterranis.

Compte amb aixecar pedres.

Aixecant una pedra al Camp ens podem trobar amb un Escorpí, Buthus occitanus, com aquest.

Òbviament, no és tan perillòs com la gent creu, i a més a més, fuig de nosaltres esperitat. Però la seva picada, que sols es produirà si intentem d'agafar-lo, és dolorosa.

Bolets de primavera: Cranc.

A la primavera també hi ha bolets, molts bolets. Aquest és un exemplar de Cranc, Clathrus ruber, una de les espècies d'ous del diable.

Ginesta.

Més flors, la primavera segueix esclatant. Ara la florida més visible és la de la Ginesta, Spartium junceum, és una planta força abundant, al Camp. I també se n'ha plantat força als ajardinaments de carreteres i urbanitzacions.

Espectacular esclat de groc.Per gaudir-ne.

Després de la tempesta.

Així es va quedar el cel el dia de la mona a la tarda. Després de quatre dies de pluges i cels tapats, surt el sol i ens somriu...o se'n riu?

Vacances d'amics.

Aquesta Setmana Santa, de fet com quasi totes les de la meva vida, m'ha tocat treballar. Val a dir que ha estat un treball molt tranquil, la pluja ha fet que sigui una de les setmanes santes més fàcils de treballar en molts anys.

Però la resta de la gent, estadísticament quasi tota, ha estat de vacances, per exemple, amics blocaires com l'Antoni Hernàndez, han viatjat. Ell a Portugal, segons sembla, i ha tingut el detall d'enviar-me diverses fotos per al bloc de campanars.

Coma mostra de major agraïment, també n'afegeixo una al bloc principal, ja que jo no viatjo, em puc permetre el luxe de publicar fotos de viatges d'altri, fotos que volen compartir amablement.

Moltes gràcies, Antoni.

Sant Jordi al Mercadal.

Finalment, després de treballar, aquest Sant Jordi he estat una horeta signant llibre al Mercadal.

Sí, no m'he equivocat, aquest cop, he escrit signant llibre, perquè només n'he signat un, un de sol.

Ja suposava que el meu llibre no estaria entre els deu més venuts, ni tan sols entre el cent més venuts, però un de sol...

En fi, sort que no intento de guanyar-m'hi la vida.

Roselles.

Curiosament, i contrastant amb la seva gran bellesa, la Rosella, Papaver rhoeas, és considerada una mala herba que s'ha d'eradicar dels conreus de cereal.

Vegeu quina espectacular florida hi ha aquests dies, al meteix terme de Reus, sense anar més lluny.

Sant Jordi.

Una rosa, no és sols una flor, és un símbol.
Avui, Sant Jordi, per a mi és un dia laborable, treballo. Però a la tarda estaré per a signar llibres -no sé si en signaré algun o no- a la plaça del Mercadal.

Herba campanera.

És curiós, a més a més del Gatell, tot un arbre, tenim l'Herba campanera, Convolvulus althaeoides.
Tota la família en plantes.

Escalfors primaverals.

Ja ho diuen, la primavera la sang altera...i n'hi ha que van ben cremats.

Falciots.

Ja tenim el cel ple de falciots, els ocells del temps. Ja ho diu en Serrat:
-"Quan els falciots se'n van, el cel es queda plorant".
Ara ja podrem estar preparats quan hi ha una tempesta a punt.

Cal Lluïsot.

Aquest cap de setmana el Sebastià i l’Helena ens han convidat a esmorzar a casa seva, a Cal Lluïsot, a Bonastre, enmig del Penedès de sempre, d’un Penedès a cura dels irreductibles pagesos que encara queden.

Ens han ensenyat les seves instal·lacions, un celler petit petit, però amb totes les condicions. Hi elaboren vinagre, olis de diverses varietats i vins ecològics, del cep i l’olivera a la taula passant per moderns sistemes d’acer inoxidable.

És un goig comprovar com encara hi ha gent que lluita per a conservar una forma de vida, un estil, enmig de la febre uniformitzadora, cap al sectors secundari i terciari. Cap a viure a grans ciutats. Ells opten per a estimar i conservar la terra, per viure’n sense malmetre-la. Per dignificar el sector primari, la producció.

Aquest sistema de vendre directament al consumidor és l'única possibilitat que els queda, als pagesos. Els que no facin aquesta aposta arriscada, per la qualitat i la proximitat, probablement hauran d'acabar buscant una altra feina.

Per cert, tots els productes són una meravella, fixeu-vos en el color d’aquest vi de xarel·lo, en la transparència d’aquests dos olis.

Aquest és el camí correcte, productes de casa, fets a petita escala, comprats ben a la vora. Fins i tot pots veure com madura el raïm o es van fent grans les olives que després seran, transformats, a la teva taula.

Que tingueu sort!

Tudó.

Ja tenim dues parelles de tudons criant a l'hort. Aquest és el que fa el niu a la palmera, exactament igual que les cotorres de pit gris a les ciutats.

Novetats del curs mediambiental.

Ja s'acaba el termini d'inscripció del curs mediambiental que hem organitzat a CSI·F. Hi ha d'haver un mínim de 25 inscrits per tal que FSAP finalment l'acabi organitzant. Encara ens en falta algun, avui hem d'acabar d'aconseguir-lo.

Tenim el professorat, tenim aula, tenim dates, tenim inscrits interessats i seria una llàstima que no s'acabés fent. Aquest curs, totalment gratuït, serà molt enriquidor i donarà puntuacions quan els treballadors i treballadores públics vulguin promocionar en els seus llocs de treball, millorarà els curricula, en un temps on és imprescindible de tenir-lo bo.

Vinga, animeu-vos.

Curs de formació AFCAP 2011

Nom: Gestió mediambiental.

Durada: 30 hores.

Lloc de realització: Reus.

Dates: 9, 11, 13, 16, 18 i 20 de maig de 2011.

Horari: Dilluns i dimecres de 9 a 13 i de 15 a 17.

Divendres de 9 a 12.

Termini d’inscripció: Ja s'ha acabat, però encara hi ha places.

Presentació de sol·licituds, amb el model oficial d’AFCAP per fax al 977 231 957 o per correu-e a l’adreça: tarragona@csi-f.es

*Un cop feta la selecció dels inscrits, aquests hauran d’aportar la fotocòpia del DNI i l’encapçalament de la nòmina.

Lluna plena.

Avui mateix es pot gaudir d'aquesta magnífica lluna plena.

Criant malves.

Tots acabarem criant malves, com aquesta Malva sylvestris, però mentrestant, podem anar llegint per a reflexionar, recomano sobretot el darrer:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/04/bravo_per_maria_llanos_de_luna_66700.php

http://societat.e-noticies.cat/falange-vota-no-51941.html

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/04/opi_bordas_8_d_abril_2011_66369.php

http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/392909-un-exdirigent-de-lfmi-diu-que-catalunya-podria-ser-un-dels-paisos-mes-rics.html).

Més presentacions.

Com es nota, que arriba Sant Jordi. Una presentació més, un llibre que sens dubte ha de ser molt interessant.

Crisi.

La crisi arriba a la flota dels cossos i forces de seguretat del Govern. ;-)

Rosella.

La primavera té aquestes coses, de vegades un senzill detall et pot alegrar el dia.

Això és una Rosella, Papaver rhoeas, enmig d’un camp en guaret.

Això també et pot alegrar un dia...o et pot encendre encara més.

http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1&lang=Cat

Boira.

S'atansa Sant Jordi i es precipiten les notícies referents a novetats editorials. El meu darrer llibre enguany està agafant un protagonisme que no havia tingut cap dels que he tret abans. Francament, no m'ho esperava i és una grata sorpresa.

http://www.acn.cat/acn/608762/Noticia/text/Noticia.html

http://www.acn.cat/acn/608762/Noticia/fotografia/Noticia.html

Per cert, avui podria fer vuitanta anys que Catalunya seria una república independent, si la història ens hagués anat a favor.

Encara ho podem arreglar?

Repinyaires.

Curiós, presento un llibre sobre "repinyaires" en fi. La foto és del Jesus M. Tibau, a qui vaig tenir l'honor i el goig de conèixer en persona...finalment!

Com és natural, ell també n’ha fet una entrada al seu bloc.

http://jmtibau.blogspot.com/2011/04/dinant-amb-la-premsa.html

http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2011/04/les_editorials_arola_i_cossetania_i_la_urv_presenten_una_setantena_de_novetats_per_sant_jordi_5247.php

'Peix de gat', 'El domador de puces' i 'Repinyaires a Catalunya' són alguns dels nous títols

Les editorials Arola i Cossetània i la URV presenten una setantena de novetats per Sant Jordi

Les dues editorials de més pes a la demarcació, Arola i Cossetània, presentaran una setantena de novetats literàries aquest Sant Jordi. Aquest nous títols se sumen a les noves publicacions de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que un any més dóna sortida als treballs de recerca del professorat. Entre les novetats d'Arola destaquen les novel·les 'Peix de gat' de Jordi Tiñena, 'Objectius Perduts a la nova Barcelona' de Xavier Carreras i 'El domador de puces' de Francesc Valls-Calçada. Per la seva banda, Cossetània presenta, entre d'altres, 'Repinyaries a Catalunya' de Màrius Domingo, 'I un cop de vent els despentina' de Jesús Maria Tibau i 'Berni Álvarez, una vida rere 6,25' d'Octavi Saumell.

Les editorials Arola i Cossetània presenten les principals novetats literàries per aquest Sant Jordi.

'Peix de gat' és un de la quarantena de títols que l'editorial Arola presenta aquest Sant Jordi. "És una novel·la ambientada al barri del Serrallo en els anys de postguerra", ha explicat el seu autor, l'escriptor tarragoní Jordi Tiñena, que ha afegit que la història està narrada per una multitud de veus i que el tema central "no és la postguerra, sinó les dificultats amb les que es troben els protagonistes". D'altra banda, una de les novetats d'enguany de l'editorial Cossetània, que segueix apostat per les publicacions naturalistes, és la que porta per títol 'Rapinyaires a Catalunya'. "S'hi pot trobar informació de totes les espècies acompanyada de fotografies", ha explicat l'autor, Màrius Domingo.

Tortuga mossegadora.

Ja només ens faltava això, al Baix Camp, una autèntica Tortuga mossegadora, Chelydra serpentina, ha aparegut a les portes del Parc Samà, a Vinyols.

Fa quasi un metre de llarg, i fent honor al seu nom, si et mossega, tens greus problemes.

L'alliberament de fauna exòtica a la nostra natura només comporta problemes, i si es tracta d'espècies potencialment perilloses, encara més.

Mort absurda.

Caminant prop de Reus, trobem aquesta escena vora el camí, no cal ser CSI per a saber què ha passat, presumptament, és clar.

Aquesta serp verda, Malpolon monspessulanus, ha posat el cap dins la llauna de cervesa, no l'ha pogut tornar a treure i, a més, mentre es convulsionava per a aconseguir-ho, ha passat un cotxe i ho ha trepitjat tot junt. Moral de la història: l'alcohol és dolent, i si és cervesa barata, més.

Figuera.

Comencen a brostar les fulles de la Figuera. Un arbre molt interessant, sens dubte, Ficus carica.

Es diu que probablement sigui el primer arbre que es va cultivar, el que és cert és que d'això en fa milers d'anys. És una espècie molt resistent i adaptada, possiblement fins i tot sigui autòctona de la zona mediterrània.

Com a curiositat, els seus fruits, les delicioses figues, són en realitat infructescències, és a dir, contenidors dels petits fruits, que són el que sovint confonem amb llavors.

La seva ombra és de les més preuades als estius de la costa, i tenir un parell de figueres al mas, sobretot si són de coll de dama, és una garantia de gaudir de llaminadures naturals, calòriques i sanes.

Lliçons d'història i actualitat.

L’amic Josep M. Sempre ens manté informats per tal que no perdem el nord, ara ens envia un parell de perles, una foto que demostra els anys que fa que ens prenen el pèl i un article que ens fa reflexionar –si és que no ens n’havíem adonat abans- de qui són els psoEcialistes suposadament catalans.

Investigant investigant, s’esbrinen coses força reveladores, que poden ajudar a l’hora d’emetre el vot.

De tota manera, aquesta senyoreta és molt il·lusa, si pensa que a les espanyes més autèntiques la votaran a ella com a candidata a presidenta, té tots els defectes des del punt de vista espanyol: és una dona i és catalana.

http://www.directe.cat/punt-de-mira/141305/chacon-entrenada-contra-l-independentisme

Un altre enllaç molt interessant que ens va enviar fa dies, paga la pena d’escoltar-lo amb atenció, fins i tot el final és genial:

http://www.youtube.com/watch?v=7wjoLcBx8Ls

Arç blanc.

Un esclat espectacular de flors d'Arç blanc, Crataegus monogyna, i la presència d'un insecte gens desconegut, ben al contrari, un dels més dibuixats i fotografiats, la Marieta, Coccinella septempunctata.

Cadell.

Ahir, a la nit, sortint d'un local on havíem tingut una reunió, vam veure aquest Cadell, Gryllotalpa gryllotalpa. El company Miquel va dir que era un Gosset, amb la qual cosa vaig saber el nom pallarès d'aquest animal, que en té molts, de noms. De fet, s'assemblen molt, els dos noms, al cap i a la fi, un gosset és un cadell, no?

Els cadells són uns insectes grossos i que fan soroll les nits d'estiu, són ben coneguts dels pagesos i de la gent del camp. Com passa amb el Tòtil i el Xot, el "cant" del cadell es pot confondre amb el del Siboc, si no els coneixem tots dos.

Foto històrica.

Bé, no sé si és històrica, prehistòrica o fins i tot histèrica.

El cas és que és una foto que m'han passat avui mateix, i jo no l'havia vista mai. Som els alumnes de l'escola de Valls on jo vaig estudiar quan era petit. Aquesta escola és on ara hi ha l'Enxaneta, a la plaça del Carme.

Jo sóc un dels de la primera fila, però li he ensenyat la foto a un amic i no m'ha identificat...en fi.

Lliris.

Una cosa més que arriba amb la primavera, els lliris, vet ací el Lliri blau, Iris germanica, el Lliri d'aigua, Zantedeschia aethiopica i el Lliri blanc, Lilium candidum.

Naturalment, n'hi ha més espècies, però aquestes tres ja són prou representatives per a destacar-les.

Voltors.

Escolto per la ràdio que en Basté manifesta que li fan por i fàstic unes fotos fetes a la carretera de la Val d'un grup de voltors menjant-se un cadàver. Fotos publicades a premsa.

Home, efectivament, estic d'acord amb que els voltors no són precisament macos, i menys encara quan estan menjant, ja que són una mica brutets...per dir-ho políticament correcte. Però d'ací a tenir por. Jo crec que no n'hi ha per tant.

A mi, personalment, no em fan por, els voltors, i no me'n fan perquè els conec, perquè sé que són únicament carronyaires, mai atacarien un animal viu i sa.

Ningú no n'hauria de tenir por, de cap rapinyaire autòcton del nostre país, no són gens perillosos. Tampoc espero que a la gent li agradin, potser fins i tot entenc el fàstic, però la por només és producte de la ignorància.

Per cert, s'hi han apuntat uns quants, al curs de Gestió mediambiental que orgaitzem des de CSI·F, però encara hi ha places, a veure si s'anima més gent, al cap i a la fi, sempre s'hi aprenen coses, en aquests cursos, i, si més no, són punts per a qualsevol promoció.

Insectes diferents.

El Món dels insectes és molt més variat del que la majoria ens pensem. Aquí dos exeples, un Bombícid, crec que Bombylius major, i un Pentatòmid l'espècie del qual no he pogut identificar per manca de guies específiques. La foto d'aquest segon és de la Cèlia, totes dues fetes aquests dies.

És curiós com s'assembla el bombícid als borinots, sobretot si pensem que en són paràsits.

Montblanc no decep mai.

La presentació d'ahir a Montblanc no va decebre les espectatives. Ben al contrari, com sempre m'ha passat, hem tingut una rebuda increïble. Molta gent, molt atenta i interessada.

Ja fa molts anys, vaig fer-hi un curset d'ornitologia, i va ser el que més gent s'hi va apuntar i el que la gent tenia més nivell. Més que a Valls o a Reus, poblacions amb molts més habitants.

Ahir va tornar a passar. Hi havia tanta gent a montblanc com a Reus, on visc i hi viuen quasi cent-mil persones més.

A més a més, va ser com en família, un acte molt agradable i agraït.

Des d'ací moltes gràcies a Montblanc, al Joan i a tota la gent que va venir...i algun que no va poder venir i es va excusar, fins i tot, com si tinguessin alguna obligació!

Anellament al Pla i Pep Plaza.

Avui un curs de l'ICO d'anellament és als aiguamolls del Pla tot fent pràctiques. Espero que en Raül m'expliqui els resultats, ja que jo no hi puc anar.

On sí que anirem és a Montblanc, a les 8 del vespre, al Museu Arxiu, a veure si hi trobem gent. Amb el dia tan magnífic de primavera que fa, potser serem quatre gats, però vaja.

Ahir, finalment, no hi va tornar a haver premi, potser tenir-lo per tercer cop consecutiu seria un abús, o, és clar, és que hi ha molta més gent que també fa mèrits. Com diuen els del futbol, no es pot guanyar sempre, no?

Però ens ho vam passar molt bé, una jornada molt positiva, com cada any, amb estimulació pel bon treball de moltes i molts professionals i emoció en el comiat d'algú que es jubila.

Vam poder gaudir de l'actuació d'en Pep Plaza, nosaltres erem a la primera fila -jo no hi havia estat mai, a la primera fila del Fortuny- així és que gairbé semblava que l'actuació era privada. Va ser molt divertit, amb unes imitacions genials. Bé, crec que ja el coneix gairebé tothom.

En fi, l'any que vé caldrà tornar-hi, si la crisi ens ho permet, és clar.

Per cert, ara mateix estan entrevistant al Kilian Jornet a RAC1, amb motiu del seu llibre, "Córrer o morir" l'haurem de llegir.

Esdeveniments i Brocken.

Aquest cap de setmana, dos esdeveniments que, no per repetir-se periòdicament, deixen de ser interessants.

Divendres, premis Sagessa a Reus. Els dos anys anteriors, la Coia hi ha guanyat un premi, enguany també es presenta, serà impressionant si torna a merèixer-ne un, que jo crec que sí, és clar.

I dissabte, al Museu Arxiu de Montblanc, torno a presentar el llibre de rapinyaires, a un poble que també estimo molt i que sé positivament que és molt sensible als temes naturalístics.

La foto d'avui és en realitat una foto de fa vint anys, però que molt probablement, si la féssim avui, seria quasi igual. És a Cal Baldric, al terme de Querol, a l'Alt Gaià, uns paisatges tan bells com desconeguts.

Responent a l'Andreu i al Martell, he de dir que sí, que ja hi havia un projecte de megaurbanització, amb centenars de cases i altres històries, però la pressió popular i, sobretot suposo, la crisi, ho ha apagat del tot...afortunadament.

I, com que aquesta foto ja l'havia penjat també al bloc d'ocells, i atenent a la interessant entrada de l'amic blocaire de Mary Ann hold my hand, enllaçat al costat, jo sí que he tingut la sort de veure l'Espectre de Brocken, i dos cops, un d'ells fins i tot el vaig fotografiar.

Vet ací la foto, feta a la serra de Miramar.