Aquest cap de setmana el Sebastià i l’Helena ens han convidat a esmorzar a casa seva, a Cal Lluïsot, a Bonastre, enmig del Penedès de sempre, d’un Penedès a cura dels irreductibles pagesos que encara queden.
Ens han ensenyat les seves instal·lacions, un celler petit petit, però amb totes les condicions. Hi elaboren vinagre, olis de diverses varietats i vins ecològics, del cep i l’olivera a la taula passant per moderns sistemes d’acer inoxidable.
És un goig comprovar com encara hi ha gent que lluita per a conservar una forma de vida, un estil, enmig de la febre uniformitzadora, cap al sectors secundari i terciari. Cap a viure a grans ciutats. Ells opten per a estimar i conservar la terra, per viure’n sense malmetre-la. Per dignificar el sector primari, la producció.
Aquest sistema de vendre directament al consumidor és l'única possibilitat que els queda, als pagesos. Els que no facin aquesta aposta arriscada, per la qualitat i la proximitat, probablement hauran d'acabar buscant una altra feina.
Per cert, tots els productes són una meravella, fixeu-vos en el color d’aquest vi de xarel·lo, en la transparència d’aquests dos olis.
Aquest és el camí correcte, productes de casa, fets a petita escala, comprats ben a la vora. Fins i tot pots veure com madura el raïm o es van fent grans les olives que després seran, transformats, a la teva taula.
Que tingueu sort!
1 comentari:
jajjajaj doncs si! seria la combinació perfecte! :)
Fa molt bona pinta!
Publica un comentari a l'entrada