Canto jo i la muntanya balla.

Estava llegint aquest llibre, premi Anagrama de novel·la en català, i, de cop em trobo un capítol amb el títol "el hermanito de todos", un capítol de deu pàgines, escrit íntegrament en castellà. M'ha semblat molt curiós, per no dir una altra cosa. És que la quota de castellà a tot arreu ha arribat a la literatura? Ja no tenim ràdio, ni televisió, ni cine, ni res íntegrament en català. No parlem d'etiquetatge de productes, cartes als restaurants, fulls d'instruccions a aparells, retolació als carrers o botigues, diaris, revistes... Però ara, fins i tot, et compres un llibre de ficció, literatura, en català, i t'has de trobar unes quantes pàgines, un capítol sencer, escrit íntegrament en castellà!? Me'n faig creus que una novel·la així hagi estat mereixedora d'un premi literari, escrita en part en una altra llengua i, per acabar d'adobar-ho, amb faltes d'ortografia. Fins ara que un llibre hagués rebut un premi era una garantia de qualitat, a partir d'ara ja no ens podem guiar per això. Perdoneu, però no entenc res. Si volem matar definitivament la nostra llengua anem per molt bon camí. Ara mateix tinc entre tristesa, ràbia i vergonya aliena.