Avui, un tomb per la zona de Pratdip ens ha tornat a les rutes habituals dels darrers temps, gaudint d'un dia fantàstic entre el Cabrafiga i la zona de la Dòvia. Amb una visibilitat megnífica, no gens rara per aquests racons.
Però ahir, en un lloc del qual no me'n recordo, vam rememorar vells temps observant una veritable escena "porno". És a dir, una parella de perdiueres, la femella ben adulta i el mascle subadult, entrant i sortint al niu, volant pels seus voltants, i copulant en una pedra propera. Evidentment, encara no han post, però si no ho van fer ahir, potser avui. Ja feia molt de temps que no passava estona amb els binocles i el telescopi fent de voyeur de les nostres aliguetes. En fi, tot torna, de tant en tant.
Per cert, quin animal tan magnífic, llàstima que precisament aquest fet, el ser tan bell i impressionant, li està costant una excessiva atenció.
Un company m'explica que fa tres dies s'ha observat una àliga marina al Pantà del Gaià. El relat de l'observació és força creïble, però la cita és molt excepcional, si podem, intentarem anar-hi personalment, a veure si sona la flauta i encara hi és.
Posats a rememorar vells temps, m'ha vingut al cap que podria recomanar algun llibre, i, com que parlem del passat, en recomanaré un que vaig llegir fa més de 15 anys: es tracta de "Pedra de tartera" de Maria Barbal.
És un llibre magnífic, excel·lent, molt i molt ben escrit, ni massa llarg ni massa curt. En la seva justa mesura. Sense pretensions de premi Nobel, aconsegueix fer-nos veure tot el que d'interessant pot tenir viure a un poble petit, allunyat del gran Món i, en canvi, el que pot suposar per a una persona rural anar a viure a la ciutat. El final és increïble, colpidor, encara ara em salten les llàgrimes quan recordo el desenllaç, les darreres pàgines del llibre.
Si teniu una nit -t'enganxa i de ben segur que en tens prou- , no deixeu de passar per la biblioteca més propera i demanar-vo-el, segur que el ténen a qualsevol biblioteca del país.
Però ahir, en un lloc del qual no me'n recordo, vam rememorar vells temps observant una veritable escena "porno". És a dir, una parella de perdiueres, la femella ben adulta i el mascle subadult, entrant i sortint al niu, volant pels seus voltants, i copulant en una pedra propera. Evidentment, encara no han post, però si no ho van fer ahir, potser avui. Ja feia molt de temps que no passava estona amb els binocles i el telescopi fent de voyeur de les nostres aliguetes. En fi, tot torna, de tant en tant.
Per cert, quin animal tan magnífic, llàstima que precisament aquest fet, el ser tan bell i impressionant, li està costant una excessiva atenció.
Un company m'explica que fa tres dies s'ha observat una àliga marina al Pantà del Gaià. El relat de l'observació és força creïble, però la cita és molt excepcional, si podem, intentarem anar-hi personalment, a veure si sona la flauta i encara hi és.
Posats a rememorar vells temps, m'ha vingut al cap que podria recomanar algun llibre, i, com que parlem del passat, en recomanaré un que vaig llegir fa més de 15 anys: es tracta de "Pedra de tartera" de Maria Barbal.
És un llibre magnífic, excel·lent, molt i molt ben escrit, ni massa llarg ni massa curt. En la seva justa mesura. Sense pretensions de premi Nobel, aconsegueix fer-nos veure tot el que d'interessant pot tenir viure a un poble petit, allunyat del gran Món i, en canvi, el que pot suposar per a una persona rural anar a viure a la ciutat. El final és increïble, colpidor, encara ara em salten les llàgrimes quan recordo el desenllaç, les darreres pàgines del llibre.
Si teniu una nit -t'enganxa i de ben segur que en tens prou- , no deixeu de passar per la biblioteca més propera i demanar-vo-el, segur que el ténen a qualsevol biblioteca del país.
La foto d'avui és la d'una jornada d'anellament a La Palma d'Ebre, en una data tan llunyana que crec que aquell dia vam anellar un Archaeopteryx, encara que va estar a punt de trencar la japonesa. S'hi pot reconèixer al Raül Aymí, entre d'altres bojos pels ocells.
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada