Volta amb l'autocaravana.

Avui, intent d'anar a Montblanc amb l'autocaravana, intent frustrat perquè ha actuat el Sr. Murphy, i s'ha punxat. En fi, he pogut veure un xoriguer a la circumval·lació de Reus, i he pogut gaudir d'una visibilitat excel·lent.
Val a dir que ahir, al final, també vam poder veure un xoriguer, des de casa!
Bé, inclouré unes quantes cartes al director d'el Punt més:
Aquesta la va motivar un anunci espectacular que vaig veure als diaris, on deia que la cacera amb barraca era la tradició més antiga de Catalunya, sí, així mateix ho deia.

Ignorància històrica.

Sí, la meva; Confeso que sóc de lletres i, per tant, un ignorant absolut en temes d’història. Això explica el meu astorament –o esparverament?- quan he vist l’anunci a quart de pàgina en aquest diari el divendres passat:
-La caça en barraca és la tradició més antiga de Catalunya.
Apa! I jo pensant que era més antiga l’agricultura, la ramaderia, els castells, els calçots o les discusions sobre el finançament...
En fi, cada dia s’aprèn alguna cosa, això em passa per ser naturalista, i no historiador.
Per cert, l’anunci s’acompanya amb una preciosa imatge d’un tord viu i feliç, amb el plomatge intacte.
Ara sols em resta saber si en aquesta antigor tan gran, possiblement més que les Homilies d’Organyà, ja s’utilitzava el vesc sintètic o les gravacions digitals com a reclam. Dins la meva ignorància, goso preguntar-ho, a veure si algú de l’associació cinegètica de barraquers de Catalunya m’ho pot explicar.
Al final, demanen col·laboració...amb mi que no hi comptin, jo he vist els tords després de passar per la barraca, i no s’assemblen gens al de la il·lustració!
Farena, 10 d’octubre de 2005.
Aquesta va ser l'única del 2005, en canvi, el 2006 vaig ser una mica més productiu, la primera va ser com a resposta al Ral·li de Catalunya.

Crònica d’un incendi anunciat.

Sí, a risc de ser pessimista, cosa que no acostumo a ser mai, diré que hi ha una sèrie de circumstàncies que anuncien clarament que, molt probablement, hi haurà un gran incendi forestal d’ací a un parell de setmanes a les comarques meridionals de Catalunya -això si no plou, és clar- m’explico.
Sembla que ja s’ha acabat l’hivern, una setmana seguida de vent fort al Camp de Tarragona ha esvaït tot indici d’humitat, ara, el risc d’incendis forestals, ja és alt o molt alt. Aquest cap de setmana, 1.900 Ha a la comarca de la Safor, al País Valencià ho confirmen.
Amb aquest panorama, els dies 23 a 26 de març de celebra a la província de Tarragona el Rallye Catalunya Costa Daurada; Milers de persones, que acamparan a la nit i –molts- faran foc, s’escamparan pels boscos de la zona, inclosos els de les Muntanyes de Prades, futur parc natural i on la població ja ha protestat enèrgicament contra aquesta prova.
No oblidem que, a més, les possibilitats de que hi hagi un accident de cotxe són força altes, i accident de cotxe i incendi forestal, acostumen a anar seguits quan el cotxe circula entre boscos pirofítics.
Així és que, si la gent que faci foc a terra no provoquen un incendi, ja se n’ocuparan els cotxes que tinguin la mala sort de sortir-se de la carretera. Si més no, la feina de qui investiga la causa dels incendis serà més fàcil.
Encara tenim sort que la prova l’organitza el RACC, que suposem que vetllarà per tal de no fomentar el consum malversador de combustible i la moderació en la velocitat dels cotxes, mitjançant l’exemple. Per cert, en aquests quatre dies, hi ha molta més gent movent-se per la zona, i les carreteres per on s’entra i se surt són les mateixes!
Moltes gràcies per tenir-nos en compte i mantenir la prova a les nostres Muntanyes, és justament el que ens calia.
Farena, 13 de març de 2006.
Passats uns dies, un Sr. de Girona em va fer una rèplica, a la qual vaig contestar.
Carta oberta al Sr. Santi Cres.

Sr. Cres.
Potser sóc Intolerant o demagog, això no li discuteixo, perquè son conceptes subjectius. En tot cas, jo no me’n tinc per tals coses.
Ara, això sí que li puc dir, s’equivoca de mig a mig.
Primer de tot, no visc a Farena, hi estic empadronat, sí, però actualment visc a Reus.
Segon, a l’octubre passat vaig poder entrar i sortir de casa en cotxe, en moto i a peu tant com vaig voler, fins i tot alguns dies en què vaig estar treballant al Rally.
Tercer, jo no he dit res de les molèsties, tot i que hi són, és evident. Tampoc he insultat ningú, això ho ha fet vostè.
Quart, i seguim, jo sols vaig parlar del risc d’incendi, i ho vaig fer amb dades objectives, hi ha un risc real, cregui’m, d’això hi entenc una mica. Jo no sé a què es dedica professionalment vostè –ni m’interessa- però jo, entre d’altres coses, cada estiu des de fa més de 17 anys em dedico a investigar causes d’incendis forestals.
Cinquè, sí que sé totes les coses que apunta a la seva carta, però no crec que tinguin res a veure amb el fons de la meva.
Sisè, no estic amagat, la carta és signada amb nom, DNI i adreça.
Setè, jo no li suggereixo que es quedi a casa, ni de bon tros, sols crec que les proves de competició amb vehicles s’han de fer a circuits tancats, per seguretat i per moltes altres coses. Ara que ho diu, els veïns de les muntanyes no hem de patir el risc i la molèstia que no hem triat i ara deixim donar-li la raó, seré demagog, sí;
Si tan li agrada el Rally, ¿Per què no demana que el tornin a fer a les comarques del nord, més a prop d’Amer, i així no s’haurà de desplaçar tant per veure’l? ¿Abans no es deia Catalunya-Costa Brava?
Reus, 23 de març de 2006.
Finalment, la darrera de l'any la vam fer amb motiu del gran incendi de Vandellòs.

Aprenent de les desgràcies.

Segueixo atentament les notícies d’El Punt sobre l’incendi de Vandellòs i no m’ho acabo de creure. Des del primer dia que vaig saber que els bombers ho començaven a fer, ja vaig pensar que utilitzar el foc per a prevenir incendis forestals és un greu error.
D’entrada, ja es veu que la idea no és gaire bona, fins i tot per al menys expert. Ni que només sigui per a poder predicar amb l’exemple i així tenir autoritat moral per a prohibir fer foc a altres col·lectius, ja n’hi ha prou.
Però, a més, atenent a que hi entenc una mica, puc dir que, a més, és força inútil pel que fa a prevenció. Hi ha altres formes molt més eficaces, barates i, sobretot, molt menys perilloses de prevenir incendis forestals.
En la meva ingenuïtat, però, tenia l’esperança que algun dia ho deixarien, ja que de ben segur que provocarien un gran incendi forestal; De petits ja n’han provocat diversos i ho han reconegut. I els temps m’han demostrat que en aquest País sols rectifiquem els nostres errors quan provoquem una desgràcia veritablement important.
Però m’he equivocat, la desgràcia ha succeït, s’han cremat més de 1.200 Ha de terreny de gran valor, en Espais d’Interès Natural. I els GRAF, en comptes de reconèixer l’error i rectificar, s’entossudeixen a intentar demostrar que ells no han estat i fins i tot cerquen doctors universitaris que els avalin per a continuar les seves pràctiques. No afirmo pas que hagin estat ells, però amb el simple fet que sigui probable que així sigui, ja els hauria de fer reflexionar; Rectificar és de savis.
Sí, l’home és l’únic animal que ensopega dos cops en la mateixa pedra...i els bombers són humans, no superherois, queda clar.
Reus, 7 de maig de 2006.