Economia...sostenible?

Aquests dies se sent a parlar molt d’economia, escoltava fa uns moments al Sr. Sala Martín, gran expert en el tema i que parla de manera que sembla que t’ho fa entendre tot molt bé.
Sembla ser que tot plegat és degut a la gran patacada que hi ha, que, segons els experts, ja es veia venir. Això em recorda els homes del temps, que quan hi ha una gran tempesta, sempre diuen que ja l’havien prevista...i jo també, és clar!
Però en aquest cas crec que és veritat, fins i tot un llec total en economia podia veure que aquella situació de tan gran creixement no es podia mantenir de cap manera.
A grans trets, fins i tot jo mai he vist clar aquest concepte que tan utilitzen els economistes de creixement sostenible.
Com que jo no ho sóc, economista, ben al contrari, sóc naturalista. Veig a la Natura que aquesta sostenibilitat del creixement no hi és enlloc. Potser si anéssim a veure la globalitat de l’Univers, que hi ha molts autors que afirmen que és en expansió constant des del Big Bang, sí que n’hi hauria, de creixement constant. Però a escala terrestre, a la que podem tocar, l’únic que és realment sostenible és l’equilibri, no pas el creixement.
Jo no em puc imaginar de cap manera un animal, una planta o un ecosistema que es trobés en creixement constant, permanent, sostenible, en fi. Els animals, les plantes, les comunitats biològiques creixen des que neixen o des que els han destruït fins que arriben a un equilibri en el que es mantenen anys i anys. És el que s’anomena clímax.

No veig cap animal ni cap planta creixent, creixent, creixent...què passaria? Que faria un pet com un aglà, no?
De la mateixa manera, jo aplico aquest ensenyament a la meva economia –modesta- i a qualsevol economia per extensió: S’hauria d’arribar a un equilibri en el què els ingressos i les despeses ens permetessin de mantenir un nivell de vida correcte. Que el nostre sou ens faciliti sostenir les despeses necessàries, com vivenda, aliment, vestir, ensenyament...
Si els preus no pugen contínuament, tampoc cal que els salaris ho facin, ja que, si no, és un peix que es mossega la cua: Demanem més sou per a suportar la pujada dels preus, els preus pugen perquè els que venen coses volen comprar-ne de més cares i s'adonen que, com que ens han apujat el sou, tenim més poder adquisitiu. Aleshores, necessitem més per a compensar la puja i ho demanem...i així fins al pet final.

Insisteixo, jo no crec en el creixement sostenible, l'única cosa sostenible és l'equilibri.
Sí, ja sé que sóc un ignorant en economia, però a petit nivell, casolà, funciona. El que passa és que els factors externs no els pots obviar, la crisi hi és per a tothom!

Com que no volia posar una foto d'un bitllet, ja que no el considero massa estètic, he preferit penjar una imatge d'una cosa molt més deliciosa i que em fa venir a la memòria l'olor del dia que la vaig fer.