Descens frustrat.

Avui tocava descens de barrancs, però el mal temps ho ha impedit. Bé, si és perquè plou, benvingut sigui el canvi de plans, ja que calia que plogués.

En compensació, hem tingut una jornada ben agradable de mas, en família.

Com que no hi tinc gran cosa per a explicar de natura, aprofitaré per a adjuntar un article que vaig fer fa molt temps i que es va publicar al butlletí del GCA -avui ICO-, es tracta de l'article que més feina m'ha donat malgrat que sols ocupa dues pàgines, i és que el vaig haver de modificar i reescriure una colla de cops, atenent als suggeriments i correccions del personal de l'ICO. Finalment, va quedar una cosa passable i una primícia mundial. El primer cas de poligamia -concretament poliàndria- en àliga perdiuera, és a dir, un trio amb dos mascles i una femella, aquest trio encara es mantenia fa tres temporades, el darrer cicle reproductiu que encara els vaig controlar.

L'article, amb un devessall d'originalitat, s'intitula: Poliàndria en l'Àliga perdiuera, Hieraaetus fasciatus. I és al volum 11 del Butlletí del GCA de 1994.

Un parell d'anys més tard, el 1996, el malaguanyat David Gómez també publicava que a l'Aragó va trobar un altre trio de la mateixa espècie, la qual cosa no fa més que confirmar que, possiblement, ja n'hi havia algun altre, el que passa és que encara no s'havia descobert.

Cal aclarir que aquesta descoberta va ser feta sols amb binocles i telescopi, és a dir, no es va capturar cap àliga per a marcar-la amb anelles, marques de plàstic ni equiparla amb cap aparell electrònic de radioseguiment. Aquí solament hi ha hores d'observació sense cap mena de destorb al trio.