Pedrera i més Amposta.

Ahir a la Pedrera, després d'una visita obligada a la casa del Llibre -és que posen el vici just a la sortida de l'estació de tren, tu!- presentació del llibre Protegits, de fet o de dret. Primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de catalunya.
Molt interessant, amb la presència del Sr. Joan Colom, Síndic Major de la sindicatura de Comptes i els de sempre, en Jordi Sargatal, Josep Peñuelas, Josep M. Mallarach, Josep Germain, etc.
Interessant el que es va dir, ja que el Sr. Colom, per exemple, ens va il·lustrar sobre coses tan interessants com l'origen i significat dels projectes LIFE, que és una paraula feta de sigles en francès, no pas la treducció a l'anglés de vida, en aquest cas.
Es va explicar amb detall la gran tasca que es va fer durant dos anys d'avaluació de la protecció d'espais al País, protecció que, com resa el títol en la majoria de casos sols hi és sobre el paper, és a dir, de dret, no pas de fet.
Hi regnava un cert pesimisme a la sala, amb intervencions que totes anaven en el sentit de desitjar que la publicació d'aquest treball serveixi per a millorar la gestió i el futur d'aquests espais protegits, però amb una sensació de no massa esperança. Una mica basada en una anterior obra, el Llibre blanc, que es va fer el 1977, i que ja treia moltes conclusions similars a les de l'actual pblicació i que avui, a gairebé trenta anys vista, podem veure entre tots si va servir d'alguna cosa més que per a saber que la cosa no anava bé de forma més o menys cietífica i objectiva.
A tall d'exemple, i fixant-nos amb els espais de casa, que són els que coneixem més, podem esmentar que al Llibre blanc, de 1977, en Ramon Folch escrivia la famosa frase:
Les Muntanyes de Prades són el Parc Natural en potència més clar de tot el país...
D'una frase així se n'hauria de despendre que a data d'avui ja faria anys que aquestes muntanyes serien Parc Natural i que no hi hauria gaires agresions als seus ecosistemes.
Doncs si cerquem referències a les Muntanyes de Prades a la publicació que es va presentar ahir, trobarem que, evidentment, no són encara Parc Natural i que gaudeixen d'un privilegi que quasi tenen en exclusiva: Són un dels pocs espais que s'han analitzat que estan afectats per gairebé la totalitat de les amenaces potencials que s'han recercat en aquesta avaluació...sense comentaris!
Sort que la darrera intervenció al torn obert de paraules va ser del bon amic i millor biòleg Josep Lascuraín, que amb el seu habitual optimisme -que és més un desig que no una visió esbiaixada de la realitat en el seu cas- va augurar que aquest treball serà un èxit i que servirà pel que ha de servir, per a millorar en un futur la situació dels espais naturals protegits al nostre país.
Per cert, com s'haurà pogut deduir, hi vam anar en tren, que va sortir puntual, va arribar puntual i sense aglomeracions; Potser sí que està canviant alguna cosa en la gestió de les infraestructures.
Avui altre cop a Amposta, no n'hi va haver prou amb ahir. Diversos xoriguers -bastants, però no puc saber si eren migrants o els sedentaris, ja que el recorregut no el faig amb prou freqüència- i una marcenca caçant que tenia tot l'aspecte de ser encara la pròpia de la zona.