divendres, 26 de setembre del 2008

Torna el Ral·li.


Ja el tornem a tenir aquí, potser l'enyoràveu, és el Ral·li Catalunya Costa Daurada (Ral·li RACC).
Fantàstic!
Visca l'estalvi d'energia i diners, el respecte per la Natura i el donar exemple per a la seguretat en la conducció...
Per uns dies, i sense que serveixi de precedent, envejo als suïssos; sí, a Suïssa estan totalment prohibides les competicions de vehicles a motor que no es realitzin a un circuit. Podriem pendre exemple nosaltres també.
Per molt que ens vulguin convèncer, no ens faran creure que una prova d'aquest tipus té alguna cosa de bo, si no és que quatre gats -els de sempre, és clar- fan un negoci rodó.
En temps de crisi, és molt exemplificant veure com hi ha gent que malversa combustible amb cotxes i helicòpters que en gasten desenes i desenes de litres sols per a divertrir-se cremant-lo.
En uns temps on el govern t'obliga a circular a 80 Km/h per l'autopista quan vas a Barcelona, és divertit veure com una colla de pilots, afeccionats i professionals, circulen a tot el que els dóna la màquina per carreteretes on normalment caldria anar ben a poc a poc. Es veu que Barcelona no es pot contaminar, però els altres pobles del País, sí.
També és força interessant que una entitat que sempre s'està omplint la boca amb què el govern no fa prou per a la seguretat viària, ara fomenta que un munt de conductors tinguin comportaments, per dir-ho suaument, perillossíssims. I, el que és pitjor, enlloc de criticar-los i censurar-los, els cataloguen poc menys que d'herois.
No cal dir que als habitants dels pobles per on passa la cursa els omple de satisfacció que durant un cap de setmana les úniques infrastructures que ténen per anar a les seves cases -la gent corrent no tenim helicòpters- estiguin tallades i els seus llogarrets normalment plens de pau siguin envaïts per una gentada a la que ni tan sols interessa com es diu aquest poblet de mala mort, mentre que ells, que hi viuen, no en poden entrar ni sortir. Tornem-hi, els carrers de Barcelona no es poden tallar, però els accessos als pobles, sí.
Ja no parlo del nul respecte a la Natura, el destorb a la fauna i la destrossa de la vegetació, perquè això, evidentment, no preocupa gairebé ningú...ni als ecologistes de debó!
En resum, visca el Ral·li RACC, i que per molts anys en poguem gaudir.
La foto és d'una petita mostra dels records que ens deixa el pas de la prova per les Muntanyes de Prades, per exemple.

4 comentaris:

marc ha dit...

màrius estic plenament d'acord amb tú. És indecent com tanquen les infraestructures del nostre entorn dificultant la vida dels que hi viuen. El calés que es fan cap als hotels del port aventura i als pobles les engrunes en forma de porqueria.

Màrius ha dit...

Ja veus, Marc, és el que hi ha. I encara n'hi ha que els cau la bava.
No és el cas de Mont-ral, on es va fer la foto, l'Ajuntament va decidir que no donaria més permís...i no hi ha passat mai més.

MARTELL DE REUS ha dit...

Molt ben dit. Jo també volia dedicar un post a l'"entranyable" ral·li. Només vull afegir que si el ral·li es fa aquí és per que les "nostres" institucions (La Diputació Provincial de CiU-PP)els hi donen calers dels nostres impostos per què vinguin. No pas per què els organitzadors admirin les nostres muntanyes i paissatges.

Jobove - Reus ha dit...

o com deixar mig milló d'imbècils lliures pel bosc uns dies !!!

salut

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.