Alliberant escurçons.

Es parla molt de llegendes urbanes; que si la noia de la corba, que si la corbata i la moto serra al casament...
Però també hi ha llegendes rurals.
La majoria es refereixen a introduccions o reintroduccions d’animals. A alliberaments, en definitiva.
Resulta que l’administració -la Generalitat, és clar- es dedica a alliberar óssos i llops al Pirineu –al final, la primera meitat ha resultat ser veritat-, escurçons, àligues i estornells a la major part del País i vés a saber quines espècies animals més arreu.
Sovint, acostumes a pensar que la gent, amb la popularització dels mitjans de comunicació, internet, etc. ja jo es creu aquestes coses, però, recentment, he tingut un parell d’experiències que em confirmen que la gent segueix creient que els Forestals –el Cos d’Agents Rurals- anem pels camps alliberant escurçons per tal que les àligues tinguin menjar. Després alliberem també àligues, ja que cal aprofitar i controlar l’excessiva abundància d’escurçons.
També he tornat a sentir que els estornells, ara molt abundants, també els va alliberar ICONA procedents d'Amèrica, o els Forestals, potser.
Si hi apliquem una mica de sentit comú, i esbrinem una mica en el fons de cada qüestió, veurem de seguida que són llegendes o rumors d’allò més absurd.
En primer lloc, l’Àliga marcenca, Circaëtus gallicus, l’única especialitzada en rèptils a la nostra fauna és, alhora, la que presenta unes poblacions en millor estat. És a dir, a qualsevol obra que cerquen informació sobre el seu estatus a Catalunya, veurem que no sols les seves poblacions es mantenen, sinó que fins i tot augmenten any rere any. Això és degut, entre d’altres factors, al fet que no és entre nosaltres en temps de cacera –és migrant- a que cria de forma molt discreta en arbres i a que passa força desapercebuda, malgrat la seva abundància.
Seria absurd, doncs, dedicar esforços a facilitar aliment a una de les poques espècies de grans rapinyaires que no presenten problemes per a assegurar el seu futur, no?
En segon lloc. Si algú, malgrat tot, decidís criar en captivitat i alliberar alguna espècie de rèptil per a facilitar aliment a aquesta espècie, probablement no ho faria amb l’única espècie de serp que és realment perillosa de la nostra fauna.
¿Per què arriscar-se manipulant un animal realment perillós quan poden criar una dotzena d’espècies de serp totalment inofensives?
I, finalment, el súmmum de l’absurditat: La majoria de la gent diu alhora que alliberem serps per a alimentar les àligues i, a més, que alliberen àligues, també...hi pot haver alguna absurditat major?

Pel que fa a l'estornell, no pot ser més fàcil, sols cal anar a una guia d'ocells americana i comprovarem que allà se'n diu European starling, és a dir, Estornell europeu, perquè el que sí que és veritat és que va ser introduït a Amèrica amb la colonització europea.
En qualsevol cas, el que sí que és cert és que, de tant en tant, sí que s’allibera algun rapinyaire, és clar. Però es tracta d’exemplars que procedeixen ja de la llibertat i que, després del pas per un centre de recuperació, poden tornar a la Natura.
Cal dir que hi ha també algun programa de cria en captivitat i alliberament d’alguna espècie, però és tan rar que no representa estadísticament quasi res respecte a la població total de rapinyaires al País. Concretament estem parlant del Xoriguer petit, Falco naumanni, que no és precisament consumidor de serps.
També hi ha altres llegendes rurals que no es refereixen a fauna però sí als forestals, tan esteses i absurdes com la que he esmentat abans.
Concretament em refereixo a la famosa presència de xarxes que són llençades contra els moteros que pretenen escapar-se dels controls de circulació motoritzada que establim els Agents Rurals. Sí, aquesta setmana mateix ho he hagut de desmentir davant d'algú que assegurava que era veritat, fins i tot hagués posat la mà al foc.
Llàstima que no ho va fer, hauria vist com es cremava.

Evidentment, això és totalment absurd; Hi ha realment mitjans mecànics per a evitar que els infractors que intenten escapar dels controls no ho facin. Però aquests no són en forma de xarxes, cosa que seria realment perillós i degradant. Són tanques i altres sistemes totalment segurs i legals, que en la quasi totalitat de casos actuen com a dissuasoris, evitant que es produeixi ni tan sols l’intent de fugir.
En definitiva, que malgrat l’avenç en la difusió i la precisió de les notícies, els rumors i les llegendes urbanes segueixen guanyant la partida i arriben abans i amb més força a tothom.