dissabte, 24 d’octubre del 2009

Alliberant escurçons.




Es parla molt de llegendes urbanes; que si la noia de la corba, que si la corbata i la moto serra al casament...
Però també hi ha llegendes rurals.
La majoria es refereixen a introduccions o reintroduccions d’animals. A alliberaments, en definitiva.
Resulta que l’administració -la Generalitat, és clar- es dedica a alliberar óssos i llops al Pirineu –al final, la primera meitat ha resultat ser veritat-, escurçons, àligues i estornells a la major part del País i vés a saber quines espècies animals més arreu.
Sovint, acostumes a pensar que la gent, amb la popularització dels mitjans de comunicació, internet, etc. ja jo es creu aquestes coses, però, recentment, he tingut un parell d’experiències que em confirmen que la gent segueix creient que els Forestals –el Cos d’Agents Rurals- anem pels camps alliberant escurçons per tal que les àligues tinguin menjar. Després alliberem també àligues, ja que cal aprofitar i controlar l’excessiva abundància d’escurçons.
També he tornat a sentir que els estornells, ara molt abundants, també els va alliberar ICONA procedents d'Amèrica, o els Forestals, potser.
Si hi apliquem una mica de sentit comú, i esbrinem una mica en el fons de cada qüestió, veurem de seguida que són llegendes o rumors d’allò més absurd.
En primer lloc, l’Àliga marcenca, Circaëtus gallicus, l’única especialitzada en rèptils a la nostra fauna és, alhora, la que presenta unes poblacions en millor estat. És a dir, a qualsevol obra que cerquen informació sobre el seu estatus a Catalunya, veurem que no sols les seves poblacions es mantenen, sinó que fins i tot augmenten any rere any. Això és degut, entre d’altres factors, al fet que no és entre nosaltres en temps de cacera –és migrant- a que cria de forma molt discreta en arbres i a que passa força desapercebuda, malgrat la seva abundància.
Seria absurd, doncs, dedicar esforços a facilitar aliment a una de les poques espècies de grans rapinyaires que no presenten problemes per a assegurar el seu futur, no?
En segon lloc. Si algú, malgrat tot, decidís criar en captivitat i alliberar alguna espècie de rèptil per a facilitar aliment a aquesta espècie, probablement no ho faria amb l’única espècie de serp que és realment perillosa de la nostra fauna.
¿Per què arriscar-se manipulant un animal realment perillós quan poden criar una dotzena d’espècies de serp totalment inofensives?
I, finalment, el súmmum de l’absurditat: La majoria de la gent diu alhora que alliberem serps per a alimentar les àligues i, a més, que alliberen àligues, també...hi pot haver alguna absurditat major?
Pel que fa a l'estornell, no pot ser més fàcil, sols cal anar a una guia d'ocells americana i comprovarem que allà se'n diu European starling, és a dir, Estornell europeu, perquè el que sí que és veritat és que va ser introduït a Amèrica amb la colonització europea.
En qualsevol cas, el que sí que és cert és que, de tant en tant, sí que s’allibera algun rapinyaire, és clar. Però es tracta d’exemplars que procedeixen ja de la llibertat i que, després del pas per un centre de recuperació, poden tornar a la Natura.
Cal dir que hi ha també algun programa de cria en captivitat i alliberament d’alguna espècie, però és tan rar que no representa estadísticament quasi res respecte a la població total de rapinyaires al País. Concretament estem parlant del Xoriguer petit, Falco naumanni, que no és precisament consumidor de serps.
També hi ha altres llegendes rurals que no es refereixen a fauna però sí als forestals, tan esteses i absurdes com la que he esmentat abans.
Concretament em refereixo a la famosa presència de xarxes que són llençades contra els moteros que pretenen escapar-se dels controls de circulació motoritzada que establim els Agents Rurals. Sí, aquesta setmana mateix ho he hagut de desmentir davant d'algú que assegurava que era veritat, fins i tot hagués posat la mà al foc.
Llàstima que no ho va fer, hauria vist com es cremava.
Evidentment, això és totalment absurd; Hi ha realment mitjans mecànics per a evitar que els infractors que intenten escapar dels controls no ho facin. Però aquests no són en forma de xarxes, cosa que seria realment perillós i degradant. Són tanques i altres sistemes totalment segurs i legals, que en la quasi totalitat de casos actuen com a dissuasoris, evitant que es produeixi ni tan sols l’intent de fugir.
En definitiva, que malgrat l’avenç en la difusió i la precisió de les notícies, els rumors i les llegendes urbanes segueixen guanyant la partida i arriben abans i amb més força a tothom.

1 comentari:

MARTELL DE REUS ha dit...

Es una llàstima que la llegenda de l'ús de xarxes per evitar els moteros a la muntanya no sigui veritat.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.