Fer de pagès.
Jo no sóc pagès, ni el meu pare, ni el meu avi ho van ser. Per tant, no vinc de tradició familiar pagesa.
Parlant clar, no en tinc ni idea. Però cada any, sobretot per les collites, em toca fer-ne. La veritat és que amb la tecnificació del camp i la mecanització de totes les feines, no li acabo de trobar el punt romàntic, a aquesta feina del camp. I, amb el poc rendiment econòmic que dona, encara li veig menys sentit.
L’única cosa gratificant és que hi ha un treball físic –poc, però n’hi ha- i, sobretot en la feina que faig jo, s’hi veu un rendiment immediat. Vas veient com s’omplen els sacs d’ametlles o d’olives, per exemple. I notes que la teva feina és realment útil.
La de collir olives particularment útil, ja que, d’ací a poc –si arriba finalment el fred- encendrem la llar de foc i no hi ha res millor que unes llesques de pa torrat ben ruixades amb oli nou per damunt...ummmmm!
Ja es poden quedar les esferificacions i les deconstruccions, pa torrat amb all i oli nou, una de les millors menges del Món.
Més bo encara si penses que tu mateix, personalment, has fet caure les olives de l'arbre, les has ensacades, has portat els sacs al molí...has seguit tot el procès.
1 comentari:
El problema és que les olives les paguen al ruinós preu de 0,32€ el kg.
Publica un comentari a l'entrada