dissabte, 21 de novembre del 2009

König.


Dir König a Valls és entès per tothom. Sens dubte, aquest bar, responent al la traducció del seu nom al català, és el Rei a Valls.
Ningú no ha anat mai a fer un cafè, trobar-se amb els amics, esmorzar, berenar o dinar al König.
El secret de l’èxit és...en fi, no hi ha secret, hi ha molts secrets:
El primer, sens dubte, la personalitat dels amos. L’Antoni i l’Adela tenen el caràcter ideal per acollir tothom. Sempre amb la rialla a la cara, sempre amb un comentari amable. Jo, que he treballat molts anys a l’hostaleria, conec perfectament qui és dotat i qui no per a aquest negoci -vaig tenir un excel·lent mestre- i ells dos son perfectes, per a això.
En segon lloc, per a mi, i penso que per a molta gent, és important la qualitat del que compres. Quan vaig a prendre un cafè –vaig poc a bars, normalment sols a prendre cafè- m’agrada que sigui un bon cafè. I a Valls, quan volia tenir un bon cafè, havia d’anar al König.
En tercer lloc –encara no entenc per què- el caliu que es forma al König és degut, segons sembla, a que el local és estret, petit, facilita el contacte entre la gent. Quasi gairebé per força has de parlar amb tothom, perquè els trepitges.
I, finalment, és clar, s’hi menja bé, barat i ràpid. Cosa difícil de trobar, encara que en aquest aspecte sí que hi ha bona competència a Reus.
Doncs bé, des que treballo a Reus he deixat d’anar al König, on anava quasi cada dia perquè la meva oficina era just al costat. I ara, més de tres anys més tard,és el König el que m’ha seguit.
El Món és petit, sens dubte. L’Anton i l’Adela han obert una franquícia, si se’n pot dir així, al carrer Santa Anna, a Reus. Un carrer pel qual he passat moltíssims cops.
Abans d’ahir vam anar a la inauguració. Efectivament, tal i com esperava, compleix tots els requisits mínims per a ser el Rei a Reus, com ho és a Valls. És estret i allargat, hi ha bon tracte, bon cafè i s’hi menja bé.
Malauradament, a data d'avui (maig del 2012) he de dir que per raons diverses, el König de Reus no ha tingut pas l'èxit del de Valls, fa temps que han tancat.

3 comentaris:

Agnès Setrill ha dit...

S'hi podrà fumar?
Costa molt trobar locals a Reus on no estigui infestat de fum i a l'hora no es vengui pa.

Jaume Pros ha dit...

Avui hem anat a dinar al Konig de Reus. Molt xulo. I, com sempre, ben tractats. També hem saludat l'Antoni. L'he felicitat per ser una persona amb tanta empenta. Més persones com ell i l'Adela ens faltarien a Valls.

A mi també em molesta molt el fum del tabac quan estic dinant. A les taules hi havia cendrers, però no he vist a ningú fumant. Casualitat, potser.

sigui com sigui, a Reus estan de sort amb el nou Konig. Tant de bo els hi vagi molt bé.

Marta ha dit...

Ara ja conec dos llocs per anar a fer el toc un a Valls i l'altre a Reus. Gràcies.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.