Arrodonint, que és gerundi.

No en tinc ni idea d'economia, i de matemàtiques, una mica més però tampoc cap exageració.
Però crec que els que diuen que sí que en saben, si més no, n'haurien de saber. És a dir, les nostres autoritats econòmiques i polítiques, encara menys.
Vaig a pagar una matrícula oficial, per a unes proves, a La Caixa -no hi ha altre opció- i veig encuriosit que val 30,05 Eur.
Quina quantitat més poc rodona, no?
De moment, no hi caic -ja dic que sóc ignorant de mena- però quan veig el document que em lliuren, comprovo que hi posen la traducció en pessetes: són exactament cinc-mil, rodones i precises, com els bitllets que tan vam fer anar de més joves.
A veure; Quants anys fa que va l'Euro?
Quants anys fa que ja no hi ha pessetes?
Jo, particularment, ignorant com soc, ja fa molt temps que penso en euros, calculo el que tinc, el que em gasto i el que em queda, o el que valen les coses, arrodonint pel tipus de moneda que porto a la butxaca, és a dir, cinc, deu, vint o cinquanta euros. Més enllà d'això sols hi ha la targeta, la meva economia no em permet jugar amb mitllets -perdó, bitllets- de cent o cinc-cents euros.
Per què no fa el mateix l'administració, i les caixes?
Per què encara ens tradueixen les quantitats a pessetes?
La veritat és que ho trobo molt poc coherent i lògic.
Crec que haurien d'arrodonir, cobrar-nos trenta euros rodons.
Veritablement vé de cinc cèntims? Tan malament estem?
I les caixes haurien de deixar d'escriure la traducció a pessetes, sols serveix per a ocupar lloc.
El més curiós del cas, però, és que els estafadors lladres i corruptes, altrament dit xorissos, sí que s'han adaptat ràpidament a la nova moneda. No he sentit mai una notícia que expliqui una estafa o un desfalc de cinc-cents milions vint-i-cinc mil euros.
Per què serà?
En fi, ironies de l'economia.
Tot aquest tema em fa recordar altres curiositats; Fa un parell d'anys, vaig passar pel túnel vell de Vielha, encara, i hi havia un enorme cartell que anunciava l'imminent inauguració del túnel nou, amb unes xifres gegants que n'explicaven el pressupost. Era una quantitat d'euros que no recordo exactament, però era de diversos milions, noséquants cents de milers, noséquins milers, uns quants centenars, desenes, unitats...i cèntims!
És que se n'enfoten de nosaltres?
Pregunta retòrica, ja sé que sí.
Quan jo demano un pressupost a qui sigui; reparador de vehicles o màquines, paleta, pintor o el que sigui, me'n dona una quantitat aproximada, posem d'alguns milers o centenars d'euros. Milers o centenars absolutament rodons, no poden precisar ni tan sols les desenes. I fan bé, perquè la majoria de vegades el pressupost se'n va en un percentatge alt. La majoria de vegades per dalt, és clar.
¿Com pretenen fer-nos creure que abans de començar les obres d'un túnel que ha de costar alguns milions d'euros saben exactament, al cèntim, el que costarà?
¿És que fins i tot saben els accidents que hi haurà i el que hauran de pagar d’indemnització?
Insisteixo, sóc un ignorant econòmic.

Volia comentar el tema de la llei del cinèma en català, però el bloc del J. M. Climent, altre cop, ja ho ha fet amb un post que no podré millorar.