dijous, 10 de desembre del 2009

Arrodonint, que és gerundi.


No en tinc ni idea d'economia, i de matemàtiques, una mica més però tampoc cap exageració.
Però crec que els que diuen que sí que en saben, si més no, n'haurien de saber. És a dir, les nostres autoritats econòmiques i polítiques, encara menys.
Vaig a pagar una matrícula oficial, per a unes proves, a La Caixa -no hi ha altre opció- i veig encuriosit que val 30,05 Eur.
Quina quantitat més poc rodona, no?
De moment, no hi caic -ja dic que sóc ignorant de mena- però quan veig el document que em lliuren, comprovo que hi posen la traducció en pessetes: són exactament cinc-mil, rodones i precises, com els bitllets que tan vam fer anar de més joves.
A veure; Quants anys fa que va l'Euro?
Quants anys fa que ja no hi ha pessetes?
Jo, particularment, ignorant com soc, ja fa molt temps que penso en euros, calculo el que tinc, el que em gasto i el que em queda, o el que valen les coses, arrodonint pel tipus de moneda que porto a la butxaca, és a dir, cinc, deu, vint o cinquanta euros. Més enllà d'això sols hi ha la targeta, la meva economia no em permet jugar amb mitllets -perdó, bitllets- de cent o cinc-cents euros.
Per què no fa el mateix l'administració, i les caixes?
Per què encara ens tradueixen les quantitats a pessetes?
La veritat és que ho trobo molt poc coherent i lògic.
Crec que haurien d'arrodonir, cobrar-nos trenta euros rodons.
Veritablement vé de cinc cèntims? Tan malament estem?
I les caixes haurien de deixar d'escriure la traducció a pessetes, sols serveix per a ocupar lloc.
El més curiós del cas, però, és que els estafadors lladres i corruptes, altrament dit xorissos, sí que s'han adaptat ràpidament a la nova moneda. No he sentit mai una notícia que expliqui una estafa o un desfalc de cinc-cents milions vint-i-cinc mil euros.
Per què serà?
En fi, ironies de l'economia.
Tot aquest tema em fa recordar altres curiositats; Fa un parell d'anys, vaig passar pel túnel vell de Vielha, encara, i hi havia un enorme cartell que anunciava l'imminent inauguració del túnel nou, amb unes xifres gegants que n'explicaven el pressupost. Era una quantitat d'euros que no recordo exactament, però era de diversos milions, noséquants cents de milers, noséquins milers, uns quants centenars, desenes, unitats...i cèntims!
És que se n'enfoten de nosaltres?
Pregunta retòrica, ja sé que sí.
Quan jo demano un pressupost a qui sigui; reparador de vehicles o màquines, paleta, pintor o el que sigui, me'n dona una quantitat aproximada, posem d'alguns milers o centenars d'euros. Milers o centenars absolutament rodons, no poden precisar ni tan sols les desenes. I fan bé, perquè la majoria de vegades el pressupost se'n va en un percentatge alt. La majoria de vegades per dalt, és clar.
¿Com pretenen fer-nos creure que abans de començar les obres d'un túnel que ha de costar alguns milions d'euros saben exactament, al cèntim, el que costarà?
¿És que fins i tot saben els accidents que hi haurà i el que hauran de pagar d’indemnització?
Insisteixo, sóc un ignorant econòmic.
Volia comentar el tema de la llei del cinèma en català, però el bloc del J. M. Climent, altre cop, ja ho ha fet amb un post que no podré millorar.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.