Bones festes per a tots!

Aquests dies són aquells en què tothom fa sopars i dinars abundants, fora de casa i a casa mateix. Nosaltres, dissabte, per a una celebració, vam anar a un lloc on qui va convidar feia molt temps que en tenia ganes. Jo mateix hi he estat un munt de cops, més ben dit, hi he passat per davant però mai hi havia menjat.

És el buffet de menjar català de Les Planes del Rei, a Pratdip. Un restaurant típic atípic, en un entorn excel·lent, sempre tocat del vent i amb bones vistes.

Doncs em va sorprendre, per a ser un buffet; S'hi menja bé, tots vam estar d'acord amb que els plats, variats i diversos, eren tots molt bons. Hi havia de tot, carn, peix, arrossos, amanides, embotits i postres de tota mena.

Com que és un buffet, si ets de menjar molt, com jo, ho he de confessar, et pots atipar a base de bé. He de reconèixer que, amb els dies que vénen, potser no era el millor lloc per a anar, ja que potser enguany faré el rècord d'engreixament hivernal, però vaja.

En definitiva, un bon lloc per a menjar, res a veure amb l'alta cuina, però. No cal cercar-hi esferificacions, desconstruccions ni aires de res. Allí hi menjareu un bon arròs negre, uns pebrots escalivats, bon pernil, carns a la brasa, rap, formatge a dojo, gambes, musclos...i tot de plats tradicionals catalans, de tota la vida.

Quant a llibres, sí, ja sé que potser ja ho ha llegit tothom menys jo, però en la meva campanya intensiva de conèixer millor el Baix Camp he començat a llegir un clàssic, els Camins de França, de Joan Puig i Ferrater. Un molt bon escriptor de la Selva del Camp. De moment m'agrada, m'agrada molt, a més, descriu paisatges i entorns que jo mateix trepitjo sovint i que a mi també m'encisen. No sé com he pogut trigar tant a descobrir-lo.

Finalment, com cada any, hem enviat a la nostra llista d'amics, parents i derivats la felicitació de Nadal, però és evident que els desitjos són per a tothom, i molt especialment per als que es mirin aquest bloc.

A veure si l'any 2010 és el de la independència.