Fauna diversa.

Observo que l'entrada referida al suposat atac de l'ós ha estat mereixedora de més comentaris que cap altre abans, suposo i espero que això vol dir que hi ha sensibilitat per a aquests temes. Sento a la ràdio que molts col·legues meus estan ja intentant capturar l'animal per a dur-lo a un centre de recuperació. És ben clar que se'l considera culpable mentre no es demostri el contrari. Tot plegat em fa reflexionar de com estem gestionant la fauna darrerament.

Sembla que volem tractar la fauna, i la Natura en general, com qualsevol altra cosa nostra, quan, en realitat, la Natura no és nostra, nosaltres som d'ella.
Agafem aquest animal d'ací i el posem allà, ara ja no ens agrada, el tornem a treure i potser que el desem a un altre lloc, o potser, directament, l'eliminem...
Ja costa de trobar una espècie emblemàtica en un espai protegit que no estigui marcada, radio seguida o alliberada.

Fa temps que crec que en fem un gra massa, ens comportem com si fóssim Déu, i, si és que Déu existeix, de segur que no és tot aquell que obté un títol universitari.

En un correu-e adreçat a tots els ornitòlegs, l'equip d'estudi de l'àliga perdiguera explica que s'han marcat amb anelles llegibles a distància tot un seguit d'àligues perdiueres a Catalunya. I demana que tothom que les vegi els enviï una sèrie de dades. Amb mi que no comptin!

S'han dedicat a baixar a un munt de nius i destorbar pollets i adults amb l'excusa que és pel bé de la ciència.

Ho sento, però això només és per al bé de les seves carreres, no servirà absolutament per a res a les àligues. Em sembla molt que a aquestes alçades ja coneixem prou bé la biologia de l'àliga perdiuera i el seu comportament dispersiu juvenil, també quins problemes l'afecten i les causes de mortalitat o de fracàs reproductiu. El que cal és aplicar mesures correctores per a evitar-les JA!

No cal manipular més animals sols per a marcar-los. Ja m'he manifestat en contra anteriorment del marcatge i radio seguiment d'aquests ocells. Però el que s'ha fet enguany és ja reblar el clau, és realment absurd, perquè les dades que se n'obtindran seran, de ben segur, moltíssimes menys encara que les obtingudes en radio seguiment, i la seva utilitat, en aquesta espècie, igual de minsa. Així doncs;

Per què?

La foto que penjo avui, a banda de servir per a poder veure-la millor que en el llibre de les guineus del Joan i la Isabel -al qual ja ens hem referit en aquest bloc- servirà per a comprovar com n'arriba a ser, de perillosa, la fauna autòctona del nostre País, i també per a il·lustrar que la recuperació d'animals ferits, orfes o amb altres necessitats hauria de ser quasi l'única excusa per a manipular-los.