Óssos i altres animals.

Cada dia hi ha alguna nova sorpresa en el tema fauna.

Ara resulta que un ós, un animal carnívor, ferotge i malvat...i per més coses negatives, inmigrant de l'est, ha gosat atacar una persona inofensiva i flower-power que passejava saltironant per la seva val nadiua.

Què voleu que us digui?

No m'ho crec.

Fa més de trenta anys que vaig pel Món perseguint i manejant fauna de tota mena. Quasi sempre que l'he d'agafar és per motiu de recuperació. Sobretot al meu país, però també a altres llocs. I fins i tot en recerca d'ós mateix. I mai, repeteixo, MAI, m'he sentit amenaçat ni atacat per cap animal vertebrat. Especifico això de vertebrat referint-me a amfibis, rèptils, peixos, mamífers i ocells, ja que alguns invertebrats sí que m'han atacat -paparres, simúlids...

Ni tan sols els animals plenament domèstics -gossos i gats- em fan por. L'únic animal que em fa por és alguns exemplars concrets d'Homo sapiens, molt especialment els que s'acostumen a dotar d'algun element que facilita molt la seva superioritat física a la meva. M'estic referint a qualsevol tipus d'arma, blanca o de foc.

Si no m'equivoco, els caçadors solen anar equipats amb tota mena d'armes, per la qual cosa entren directament a la classificació dels pocs animals perillosos que hi ha a la Natura. Amb això no vull dir que siguin per se dolents, sols que són potencialment molt més perillosos que qualsevol altre que no disposi d'arma.

Crec que la persona atacada per l'ós pertanyia a la gran família dels caçadors...insisteixo; Jo, particulament, si em trobo a la Val amb un caçador i amb un ós, automàticament, tinc molta més por del caçador. No sé l'altra gent. I jo sóc pertanyent a la seva mateixa espècie, així és que un ós, evidentment, també li tindrà por.

No crec que un ós bru europeu ataqui gratuïtament una persona, sincerament.

Fa molts anys vaig llegir un llibre que recomano en aquesta ocasió, perquè ve molt a tomb, es tracta de Sobre l'agressió, el pretès mal. De Konrad Lorenz. En ell s'explica com els animals han anat perfeccionant les seves armes justament en paral·lel als mecanismes dinhibició per a no usar-les fins a les darreres conseqüències. L'home és l'únic que ha desenvolupat de forma molt més ràpida i eficaç les seves armes sense dotar-se de mecanismes inhibidors proporcionats. Vull dir que una persona, prement un senzill interruptor, pot matar milers d'exemplars de la seva espècie sense ni tan sols veure'ls, sense que aquests puguin provocar una reacció que eviti la masacre.

Llegiu Konrad Lorenz, un premi Nobel ben merescut.

En un altre ordre de coses, estic preparant un minicurset sobre fringíllids adreçat a Agents Rurals, Policia Local, etc. Per la qual osa he fet algunes fotos per a apendre a distingir, sobretot, aquelles espècies més difícils, i, entre elles, mascles de femelles a cadernera.

En aquestes fotos es pot veure perfectament la diferència a nivell de les ales, la més característica és les petites cobertores, les més properes al naixement de l'ala. En la femella són marronoses, i, en el mascle, quasi totalment negres.

Igualment, les taques grogues de les secundàries són molt més curtes en les femelles, de forma que no hi ha, com als mascles, una línia qasi recta de separació entre el negre i el groc. A les femelles fa una inflexió clara.

Estem parlant de novells, perquè si parlem d'adults sols mirant-los la cara, i veient com el vermell passa ben bé de l'ull als mascles, mentre que a les femelles es queda a mig camí, ja en tenim prou.

Per cert, alguns dies, quan torno d'acompanyar la meva dona a la feina, a primera hora del matí, em trobo a la zona de càrrega i descàrrega d'una plaça de Reus, un Audi A8 limousine nou, amb una noia normalment dreta i parlant pel mòbil al seu costat, un xòfer dins, tots dos esperant algú...però més val que no en parli, d'això, no?