Primera víctima...que se sàpiga.

Ja tenim la primera víctima, el primer exemplar d’espècie protegida que ha caigut a la central eòlica del Collet dels Feixos, és a dir, al Coll de la Torreta o de Falset, just entre el Priorat i el Baix Camp.
Afegeixo la frase, que se sàpiga, perquè jo no m’ho he cregut mai, que no n’hi hagi hagut abans. No pot ser que una central eòlica tan “ben” situada pel que fa a la migració d’ocells no hagi fet cap mort. Fins i tot hi ha diverses parelles de grans rapinyaires que crien a prop, i no ha caigut ningú?
No m’ho crec.
I, si anem a la propera de la serra de Pradell encara és més increïble. Quasi cent molins enormes, just al damunt d’una ex-parella de perdiueres i en una zona excel·lent per a la migració, en tots aquests anys, no ha mort cap rapinyaire.
Perdoneu però, com he dit en anteriors ocasions, no crec en Déu, i, per tant, encara menys en miracles.
Ah! No he dit què era, la víctima, es tracta d’un Voltor comú, Gyps fulvus, espècie protegida i, com tothom sap, abundantíssima al Baix Camp i al Priorat.
Així és que ja ho sabeu, per molt que l’home del temps de tv3 s’entesti a fer sortir imatges dia sí i dia també de la simpatiquíssima, ecològica i sostenible central eòlica del Collet dels Feixos –ell n’hi diu Parc eòlic, que fa més verd- ja sabeu que, com a mínim, ha matat un dels pocs voltors comuns que gosen apropar-se al Baix Camp. I això, insisteixo, que se sàpiga.

Canviem de tema, una paraula amenaçada.
Freixures.
Jo no sé si l’altre gent la utilitza molt. Però jo i els que m’envolten, no.
Quan era petit, a Valls, la meva mare comprava sovint freixures, que són les entranyes de l’animal, pulmons i altres delicatessen. Era proteïna barata i, per a mi, molt bona. També he de dir que hi ha molta gent que no el pot suportar, aquest menjar.
En qualsevol cas, ara el que més s’hi assembla i que menjo de vegades és tripa. Les freixures, no sé ben bé per què, han desaparegut. Ep, o potser sóc jo, que no les sé trobar.
Des d’aquí reivindico, doncs, tant la paraula freixures com la menja en sí mateixa, que jo considero exquisida.